Únete a amigos
Olvidé mi contraseña

07-2017

Data i pregunta : Les claus de l’inminent desafiament sobiranista del Govern Català


El divendres 9 de juny ha estat la data escollida per desvetllar un dels secrets millor guardats pel Govern català. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat la data i la pregunta del referèndum unilateral d’ independència:



La Data :  1 d’octubre de 2017



La Pregunta : ¿Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?



El cap de l’Executiu català ha presidit abans al Palau de la Generalitat una reunió extraordinària del Consell Executiu. En la declaració institucional ha estat acompanyat per la resta de membres del Govern, així como els diputats de Junts pel Sí (coalició formada per Pdcat, ERC i alguns independents) i la CUP, que conformen la majoria independentista al Parlament. Amb l’anunci de la data i la pregunta, Puigdemont formalitza el seu repte a l’ Estat per emprendre una via unilateral cap a la convocatòria del referèndum, després de la negativa del Govern de Mariano Rajoy a negociar la consulta.



LA DATA



Les opcions sempre han sigut molt limitades. El mateix Puigdemont va anunciar durant el debat de la qüestió de confiança que la data seria com a molt tard la segona quinzena de setembre. L’anàlisi del calendari porta a dies més tard: l’1 d’octubre és, des de fa moltes setmanes, la data que circulava en les reunions entre l’executiu, JxSí i la CUP. Algunes fonts, però, parlaven també del 8 d’octubre. Enrere va quedar la proposta de la CUP, que ni ERC ni el PDECat descartaven inicialment -Puigdemont també la va sondejar- de poder avançar la votació al mes de juny o juliol. “No hauríem estat preparats”, reconeix una font del Govern. La campanya electoral es celebrarà del 15 al 29 de setembre, deixant el dia 30 com a jornada de reflexió.



LA PREGUNTA



La resposta a la pregunta d’aquest Referèndum que el Govern Espanyol insisteix que no es celebrarà, és com s’havia anunciat abans de l’acte, binaria. Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de República? Pregunta a la que s’haurà de contestar “Sí o No”. Amb aquest formula s’ha descartat així una estructura semblant a la del 9-N on la pregunta era doble: “Vol que Catalunya sigui un Estat?” i “En cas afirmatiu, vol que sigui un Estat independent?” La pregunta estarà formulada en les tres llengües oficials, català, castellà i aranès, i el Govern es compromet a aplicar el mandat que surti de les urnes. El concepte de república tot i no ser unànime en les files del Pdcat (històricament no ha estat un partit precisament antimonàrquic)  uneix “bastant”  tot l’arc independentista i és una manera d’evidenciar un canvi important en el procés de construcció d’un nou país: sortir d’una monarquia per crear una república. Una de las principals banderes de la reivindicació independentista és la pròpia “democràcia”, a través del dret a decidir, és per això que amb la inclusió del concepte “república” en la pregunta es pretén contraposar una democràcia nova a un de “menor qualitat, que es la espanyola”, ja que en la primera es podria inclús votar a un cap de l’Estat. Ruptura i claredat son les claus que expliquen finalment la fórmula escollida per a la papereta. S’ha buscat un concepte clar, que s’entengui a nivell internacional i que no permeti debats absurds sobre la fórmula del nou Estat. Sobretot es pretén també evitar ambigüitats per els votants.



REACCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL



El Govern Espanyol ha ratificat després de l’anunci del president de la Generalitat que aquesta consulta no escelebrarà, i que s’empararan en tots els recursos que els permet la legalitat per impedir-lo. L’Executiu central va mostrar un perfil baix davant l’anunci del referèndum d’independència. Seguint la rutina dels divendres, després del Consell de Ministres, el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo,  va dir que la comunicació de la data i la pregunta de la consulta "és un nou pas en una estratègia que no porta enlloc". "L’acte és una escenificació que pretén dissimular la soledat dels convocants. Mostra que cada cop son menys i que han fracassat tots els seus intents de buscar nous aliats en el seu full de ruta. Només queden els més radicals. Així doncs, el Govern no prendrà cap mesura jurídica davant l’anunci polític de Puigdemont. Ho farà quan el Govern català "passi de l’anunci als fets ". Tot i que els serveis jurídics han analitzat tots els detalls de les intervencions i de l’acte celebrat a la Generalitat, no podran emprendre cap acció fins que els polítics catalans firmin els decrets de convocatòria anunciats. Des de la Presidència del govern es manté la mateixa posició que s’ha mantingut  sempre: el referèndum es il·legal i ha instat al president Puigdemont que, si vol un referèndum d’autodeterminació, haurà d’anar al Congrés dels Diputats i  convèncer als que tenen la clau de la reforma de la Constitució. Arribats a aquest punt de no retorn i confrontació, la ciutadania es planteja algunes qüestions molt transcendents i que poden fer variar les agendes tant d’un cantó com de l’altre en aquestes properes i crucials setmanes :



Com pensa el Govern català celebrar una escomesa electoral unilateral sense la participació dels funcionaris públics , sense el cens electoral, sense seus oficials, sense interventors oficials, ...?



 Quins son els suports, tant polítics com de la població civil amb què compta el govern català?



Quina és la postura de la comunitat internacional davant d’un desafiament d’aquesta magnitud?



Fins on pot arribar el Govern espanyol per tal d’impedir la materialització del referèndum?



Quina legitimitat legal tindran els resultats del referèndum si s’acaba portant a terme?



Què passarà l’endemà del referèndum en cas que la majoria voti a favor del “Si” ? i si guanya el “No”?



Sens dubte, aquestes qüestions son claus per saber què pot passar a partir d’ara. Faltarà veure com el procés i les opinions es desenvolupen en les properes setmanes.


copyright 2010 - amigos | Notas Legales